dimarts, 6 de desembre de 2011

RASTRE

No he parat de caminar ni un moment, seguint el rastre d'aquesta olor tan penetrant.
Ara que et tinc davant, amb el cor ben accelerat, no sé com dir-te ...  que no tornis a menjar més mongetes. 

15 comentaris:

  1. Homeee, quina talada de rotllo, no! Tan romàntic que pintava...

    ResponElimina
  2. I a més es deu haver cruspit alguna torrada amb all...

    ResponElimina
  3. Montse! que semblava una altra cosa!! m'has fet riure

    ResponElimina
  4. I es van fer amics.
    També m'ha agradat a mi.

    ResponElimina
  5. Ja! Ja! això no és gens romàntic ... però de vegades passa.

    Bon dia Montse:)

    ResponElimina
  6. Molt bo! m'ha fet riure i tot! gràcies montse!

    ResponElimina
  7. Potser el més important es que s'han trobat.......

    ResponElimina
  8. les mongetes son molt bones! mmmm mongetes amb botifarra a la brasa genials!

    ResponElimina
  9. ja veus.. per quatre mongetes són capaços de perdre els millors tresors.. si és que...:)

    ResponElimina
  10. A la meva època no se'n parlava d'aquestes coses. Érem més educats!

    ResponElimina
  11. Hola Montse! molt divertit, m'esperava una altra cosa... un petó!

    ResponElimina
  12. L'amor pot ser cec, però no inodor.
    ... i si li posés una mica de comí a les mongetes?

    ResponElimina
  13. Les llegums són molt sanes per la salut o sigui que ...se n'han de menjar jejej

    ResponElimina
  14. M'agrada com ens enganyes... ho fas molt bé! L'amor al menjar no és tan romàntic com sembla...

    ResponElimina