diumenge, 27 de novembre de 2011

RECORD



Un any sense tu,
comença de nou la collita,
sota aquesta olivera
contemplo els fruits madurs
i sento el teu xiuxiueig
dient-me que la vida segueix.



13 comentaris:

  1. El record fa reviure els qui no hi són , però és ben cert que la vida segueix...una abraçada!

    ResponElimina
  2. Sí, segueix, però la tristesa...

    petons!

    ResponElimina
  3. Com una mena de paradoxa o de contradicció, conviuen la tristesa, els records, la presència sempre de tot el que ens ha deixat i la vida que continua.

    Una abraçada ben forta, Montse!

    ResponElimina
  4. Hem d'anar sempre endavant tot i les traves que ens posen.......

    ResponElimina
  5. Aquest xiuxiueig dels estimats absents no s'apaga mai ... i ens fa entendre la vida.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  6. Una abraçada, Montse.
    La vida segueix malgrat la tristesa.

    ResponElimina
  7. És que segueix. Però de vegades és molt difícil de veure-ho.

    ResponElimina
  8. Cada cop que neix una oliva, neix l'olor de la propera collita. Assaboreix l'oli, sap com amorosir les cremades de l'absència.
    Un petó!

    ResponElimina
  9. el xiuxiueix acompanya i acarona a mirar endavant.
    una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  10. Sota una olivera... que bonic! Una lluitadora per excel.lència!

    ResponElimina
  11. la vida segueix.. l'absència es fa present en el record, i així tots seguim d'alguna manera..

    ResponElimina