Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
El record fa reviure els qui no hi són , però és ben cert que la vida segueix...una abraçada!
Sí, segueix, però la tristesa...petons!
Com una mena de paradoxa o de contradicció, conviuen la tristesa, els records, la presència sempre de tot el que ens ha deixat i la vida que continua.Una abraçada ben forta, Montse!
Hem d'anar sempre endavant tot i les traves que ens posen.......
Bé o malament segueix...
Aquest xiuxiueig dels estimats absents no s'apaga mai ... i ens fa entendre la vida. Bona tarda Montse.
Una abraçada, Montse.La vida segueix malgrat la tristesa.
És que segueix. Però de vegades és molt difícil de veure-ho.
Cada cop que neix una oliva, neix l'olor de la propera collita. Assaboreix l'oli, sap com amorosir les cremades de l'absència.Un petó!
el xiuxiueix acompanya i acarona a mirar endavant.una abraçada ben gran!
Sota una olivera... que bonic! Una lluitadora per excel.lència!
la vida segueix.. l'absència es fa present en el record, i així tots seguim d'alguna manera..
Sempre es bo recordar. Un petó.
El record fa reviure els qui no hi són , però és ben cert que la vida segueix...una abraçada!
ResponEliminaSí, segueix, però la tristesa...
ResponEliminapetons!
Com una mena de paradoxa o de contradicció, conviuen la tristesa, els records, la presència sempre de tot el que ens ha deixat i la vida que continua.
ResponEliminaUna abraçada ben forta, Montse!
Hem d'anar sempre endavant tot i les traves que ens posen.......
ResponEliminaBé o malament segueix...
ResponEliminaAquest xiuxiueig dels estimats absents no s'apaga mai ... i ens fa entendre la vida.
ResponEliminaBona tarda Montse.
Una abraçada, Montse.
ResponEliminaLa vida segueix malgrat la tristesa.
És que segueix. Però de vegades és molt difícil de veure-ho.
ResponEliminaCada cop que neix una oliva, neix l'olor de la propera collita. Assaboreix l'oli, sap com amorosir les cremades de l'absència.
ResponEliminaUn petó!
el xiuxiueix acompanya i acarona a mirar endavant.
ResponEliminauna abraçada ben gran!
Sota una olivera... que bonic! Una lluitadora per excel.lència!
ResponEliminala vida segueix.. l'absència es fa present en el record, i així tots seguim d'alguna manera..
ResponEliminaSempre es bo recordar. Un petó.
ResponElimina