dissabte, 17 de desembre del 2011

BOCCA DELLA VERITÀ

Els habitants d'aquell poble estaven cansats de sentir una única veritat.
Aquesta cara els perseguia per tot arreu i els deia qui eren, què farien, qui serien.
Cada cop se sentien més petits i anul·lats per les seves pors.
En Gil i la Neus eren joves i s'atreien, volien volar i fer-se petons, i no sabien per quina raó no ho podien fer.
Una nit, amagats, decidiren trencar junts aquest camí marcat, que no els deixava ser lliures.
L'endemà a plena llum del sol, van fer una crida a la plaça, per anunciar el seu amor a tothom.
A partir de llavors la gent es va atrevir a aixecar el cap i fer ganyotes a aquella imatge.

Publicat per montse a 15:28
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Sergi17 de desembre del 2011, a les 15:40

    I qui era aquesta cara per anar marcant el camí de la gent? Bé per la Neus i en Gil, per fi podran ser lliures de fer el que vulguin!

    ResponElimina
  2. cantireta17 de desembre del 2011, a les 17:33

    Que una cara sense expressió no val més que una d'humana!! Molt bé, Montse!

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas17 de desembre del 2011, a les 18:08

    Quina cara més dura!!!! ;)

    Realment no és ningú una cara de pedra per atemorir la gent!

    Un bon relat, Montse!

    ResponElimina
  4. Garbí2417 de desembre del 2011, a les 22:23

    l'amor al final trenca amb totes les pors i triomfa.
    Bona aportació

    ResponElimina
  5. McAbeu18 de desembre del 2011, a les 9:58

    Clar que si, les "úniques veritats" no són mai la veritat. Bona aportació!

    ResponElimina
  6. Marta18 de desembre del 2011, a les 11:39

    Aquest amor amagat...els amors amagats i silenciosos, sempre he pensat que són els més lliures i anàrquics, vols dir que van fer bé de fer una crida a la plaça?. Tan sols era un tros de pedra... Feliç setmana!!!

    ResponElimina
  7. rits18 de desembre del 2011, a les 16:49

    l'amor ho pot tot!

    ResponElimina
  8. Elfreelang18 de desembre del 2011, a les 18:56

    Així m'agrada plantar cara a la cara de pedra que es va quedar d'ídem! Bon relat!

    ResponElimina
  9. Rafel18 de desembre del 2011, a les 19:06

    Van deixar la cara ben petrificada amb la seva veritat absoluta esmicolada.

    ResponElimina
  10. Pere18 de desembre del 2011, a les 20:40

    Diuen que "la veritat ens farà lliures", però l'excepció confirma la regla ... aquesta "boca de la veritat" havia pres la llibertat a tothom.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  11. jpmerch19 de desembre del 2011, a les 18:47

    I així es va quedar, bocabadada.

    ResponElimina
  12. El fem fatal20 de desembre del 2011, a les 14:42

    Ganyotes i pessigolles al paladar... Potser.

    ResponElimina
  13. Lluís Bosch20 de desembre del 2011, a les 20:35

    Me n'alegro per la Neus i en Gil...! La carota és ben curiosa... jo diria que està reproduïda moltes vegades pels parcs d'atraccions i fins i tot per les "grans superfícies comercials", i que reprodueix un relleu venecià on, segons la tradició, les dones anaven a demanar fertilitat tot ficant una mà dins la boca.

    ResponElimina
  14. rebaixes21 de desembre del 2011, a les 16:51

    Gràcies per visitar-me en moments tant fifícils per a mi. Anton.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)