dissabte, 17 de desembre de 2011

BOCCA DELLA VERITÀ

Els habitants d'aquell poble estaven cansats de sentir una única veritat.
Aquesta cara els perseguia per tot arreu i els deia qui eren, què farien, qui serien.
Cada cop se sentien més petits i anul·lats per les seves pors.
En Gil i la Neus eren joves i s'atreien, volien volar i fer-se petons, i no sabien per quina raó no ho podien fer.
Una nit, amagats, decidiren trencar junts aquest camí marcat, que no els deixava ser lliures.
L'endemà a plena llum del sol, van fer una crida a la plaça, per anunciar el seu amor a tothom.
A partir de llavors la gent es va atrevir a aixecar el cap i fer ganyotes a aquella imatge.

14 comentaris:

  1. I qui era aquesta cara per anar marcant el camí de la gent? Bé per la Neus i en Gil, per fi podran ser lliures de fer el que vulguin!

    ResponElimina
  2. Que una cara sense expressió no val més que una d'humana!! Molt bé, Montse!

    ResponElimina
  3. Quina cara més dura!!!! ;)

    Realment no és ningú una cara de pedra per atemorir la gent!

    Un bon relat, Montse!

    ResponElimina
  4. l'amor al final trenca amb totes les pors i triomfa.
    Bona aportació

    ResponElimina
  5. Clar que si, les "úniques veritats" no són mai la veritat. Bona aportació!

    ResponElimina
  6. Aquest amor amagat...els amors amagats i silenciosos, sempre he pensat que són els més lliures i anàrquics, vols dir que van fer bé de fer una crida a la plaça?. Tan sols era un tros de pedra... Feliç setmana!!!

    ResponElimina
  7. Així m'agrada plantar cara a la cara de pedra que es va quedar d'ídem! Bon relat!

    ResponElimina
  8. Van deixar la cara ben petrificada amb la seva veritat absoluta esmicolada.

    ResponElimina
  9. Diuen que "la veritat ens farà lliures", però l'excepció confirma la regla ... aquesta "boca de la veritat" havia pres la llibertat a tothom.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  10. Ganyotes i pessigolles al paladar... Potser.

    ResponElimina
  11. Me n'alegro per la Neus i en Gil...! La carota és ben curiosa... jo diria que està reproduïda moltes vegades pels parcs d'atraccions i fins i tot per les "grans superfícies comercials", i que reprodueix un relleu venecià on, segons la tradició, les dones anaven a demanar fertilitat tot ficant una mà dins la boca.

    ResponElimina
  12. Gràcies per visitar-me en moments tant fifícils per a mi. Anton.

    ResponElimina