dimarts, 4 d’octubre de 2011

EN ROC I JO



Tu coneixes el meu neguit,
sense paraules em fas companyia.
Jo t'acaricio agraït, i poc a poc
la por desapareix silenciosament.

8 comentaris:

  1. El poder del contacte humà es just això, i és maravellós.

    ResponElimina
  2. No hi ha com estar ben acompanyat perquè marxi la por!

    ResponElimina
  3. És l'efecte que ens fan els bons amics.

    ResponElimina
  4. Ja ho diuen ... és el millor amic de l'home.

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  5. Un tendre pensament per un dibuix excel•lent.
    Salut.

    ResponElimina
  6. La meva àvia em deia: "tens por? lloga't un gos!" :)

    ResponElimina
  7. Què bonic! ben cert la por amb companyia i manyagues s'esvaeix

    ResponElimina
  8. Al poble dels meus padrins abans es deia, als marrecs que tenien por, per a que deixessin de tenir-la "la por és una P i una O" (s'obviava la R sorda, en el català de la zona).

    Així i tot, jo prefereixo el teu mètode!

    ResponElimina