dilluns, 19 de setembre de 2011

ONCLE SAM

Qui em crida ... ?
Aquesta veu inesperada trenca la meva rutina quotidiana i m'invita a recorre el túnel del temps. Emprenc el camí ple d'imatges sorprenents, l'espai va omplint-se d'emocions ja viscudes, veig adolescents plens d'ideals fent cua per anar a lluitar.
A mida que vaig avançant en el temps aquests paisatge inical ple d'emoció es va transformant en indiferència i indignació amb crits de no a la guerra.
Sento la veu cada cop més llunyana com em repeteix. "Torna al costat del teu poble, deixa aquest gran imperi".

13 comentaris:

  1. M'ha agradat molt Montse ! això que deixi aquest imperi !

    ResponElimina
  2. És el problema de quan els pobles es creuen imperis.

    ResponElimina
  3. Potser si que ja és hora de deixar de donar suport a l'imperi i començar a posar-se al costat de la gent.
    Un relat curt però molt bo!

    ResponElimina
  4. I és que un cop tastada l'amargor de la guerra, el més normal és voler allunyar-la tant com es pugui. Bona feina.

    ResponElimina
  5. molt bon relat!
    conviure pobles al costat d'altres pobles..

    ResponElimina
  6. si tots aguessin fet el mateix....potser les coses haurien canviat molt

    ResponElimina
  7. Has aconseguit escapar!! Molt bé!! :-))

    ResponElimina
  8. Hi han raons per viure,
    no per matar.... Anton.
    un relat fet diamant.

    ResponElimina
  9. Tant de bo que els imperis es desfacin com un sucre.

    ResponElimina
  10. L'ssociació d'idees polítiques actuals, m'agrada. Ben trobat!

    ResponElimina