Aquesta veu inesperada trenca la meva rutina quotidiana i m'invita a recorre el túnel del temps. Emprenc el camí ple d'imatges sorprenents, l'espai va omplint-se d'emocions ja viscudes, veig adolescents plens d'ideals fent cua per anar a lluitar.
A mida que vaig avançant en el temps aquests paisatge inical ple d'emoció es va transformant en indiferència i indignació amb crits de no a la guerra.
Sento la veu cada cop més llunyana com em repeteix. "Torna al costat del teu poble, deixa aquest gran imperi".
.JPG)
.JPG)
M'ha agradat molt Montse ! això que deixi aquest imperi !
ResponEliminaÉs el problema de quan els pobles es creuen imperis.
ResponEliminaPotser si que ja és hora de deixar de donar suport a l'imperi i començar a posar-se al costat de la gent.
ResponEliminaUn relat curt però molt bo!
A mi també m'ha agradat molt!
ResponEliminaI és que un cop tastada l'amargor de la guerra, el més normal és voler allunyar-la tant com es pugui. Bona feina.
ResponEliminamolt bon relat!
ResponEliminaconviure pobles al costat d'altres pobles..
si tots aguessin fet el mateix....potser les coses haurien canviat molt
ResponEliminaCuriosa la teua proposta.
ResponEliminaHas aconseguit escapar!! Molt bé!! :-))
ResponEliminaHi han raons per viure,
ResponEliminano per matar.... Anton.
un relat fet diamant.
Tant de bo que els imperis es desfacin com un sucre.
ResponEliminaL'ssociació d'idees polítiques actuals, m'agrada. Ben trobat!
ResponEliminaQuina sort que n'ha pogut fugir.
ResponElimina