dimarts, 26 de juliol del 2011

DOL

Il·lusions trencades,
on hi havia alegria,
ara hi ha silenci,
sense jocs ni somriures.

Tot es quiet,
sota un cel nuvolat
s'escampa la tristesa
d'un dia de dol.

Publicat per montse a 18:54
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. Garbí2426 de juliol del 2011, a les 19:09

    d'aquells dies que no hi hauria d'haver....

    ResponElimina
  2. Elfreelang26 de juliol del 2011, a les 19:23

    Que la tristesa deixi pas a l'alegria i el dol s'esmorteeixi

    ResponElimina
  3. Sergi26 de juliol del 2011, a les 19:37

    Un sentiment molt ben expressat, amb paraules justes.

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas26 de juliol del 2011, a les 20:11

    No queda més remei que deixar-la escampar, la tristesa... després ja la superarem i l'alegria anirà sorgint de nou...

    Un molt bon poema, Montse!

    ResponElimina
  5. fanal blau26 de juliol del 2011, a les 22:42

    Noia...que escampi aviat!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. rits26 de juliol del 2011, a les 23:56

    em quedo amb el comentari de la Carme, deixafr escampar la tristes xq torni l'alegria el més aviat possible.

    ResponElimina
  7. ...27 de juliol del 2011, a les 0:03

    Com amb tot tipus de dol... és qüestió de temps! Ànimu!

    ResponElimina
  8. Rafel27 de juliol del 2011, a les 0:26

    Dia de dol que no s'hauria de repetir mai més.

    ResponElimina
  9. El porquet27 de juliol del 2011, a les 22:31

    Un dia de dol, totalment, però que hauria de fer reflexionar qui engreixa aquestes ments malaltes sembrant la llavor de l'odi amb les seves paraules.

    ResponElimina
  10. zel28 de juliol del 2011, a les 11:04

    Justes paraules, i ben clares, un dol sentit...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)