dimecres, 13 de juliol de 2011

PASTÍS FENT EQUILIBRIS


Els meus pares es passen tot el dia enlairats fent equilibris, porten sempre el circ dins seu i per això m'han muntat aquest pastís d'aniversari, per celebrar que avui fa 10 anys que jo hi vaig néixer.
Mentre m'enfilo per aquesta escala per bufar l'espelma, penso un desig......M'agradaria que de tant en tant els meus pares possesin els peus a terra.

7 comentaris:

  1. millor pensen dos......que la escala no faci fallida, també és important

    ResponElimina
  2. Estar enlairat, amb 10 anys o amb 80, dona una perspectiva fantàstica.

    Això sí: un petit arnès per a l'ocasió sempre fa de bon portar.

    ResponElimina
  3. Uns pares molt aeris i un pastís d'allò més enlairat ...mira que el crio és més assenyat que els seus pares!

    ResponElimina
  4. El món al revés, la criatura dient als pares que baixin dels núvols.

    Si de cas, digues als teus pares que vigilin, que com diu en Marc Parrot en alguna cançó seva "dels núvols no es baixa, dels núvols es cau".

    ResponElimina
  5. No estaria malament, tot i que somniar és preciós. Un petó, MONTSE.

    ResponElimina
  6. malauradament, en conec uns quants d'aquests pares,... i curiosament tb de fills que demanen a crits aquest desig (sense dir-ho)

    ResponElimina