Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents.
diumenge, 4 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Unes paraules precioses, malauradament, quina és la veu, ara, del nostre poble?
ResponEliminaUna abraçada :)
Bon homenatge! Amb unes paraules més necessàries que mai!
ResponEliminabentornada montse hem coincidit en la tria del poema!
ResponEliminaDobles felicitats Montse. Per haver tornat (t'hem trobat a faltar aquest estiu)i també pel teu aniversari, coincidint amb el del poeta.
ResponEliminaPer molts anys, montse!
ResponEliminaI gràcies per la veu d'Estellés.
Un poema encertat en aquests moments...
ResponEliminaBona tria quan necessitem moltes veus.
ResponElimina