dimarts, 17 de maig del 2011

205è Joc literari

Tots seguien amb atenció l'explicació del guia, que estava orgullós del seu poble per haver preservat generació rere generació l'origen d'aquest nom tan llarg.
Tot va passar, quan encara vivien en coves i la seva activitat principal era la caça i mantenir el foc encès. Una nit, quan tots menjaven el porc senglar cru al voltant de la gran foguera, a un li caigué la cuixa al foc, fou llavors, que després de treure-la de dins de les flames, continuar menjant-se-la i de sobte li sortí aquest crit: "TAUMATAWHAKATANGI.................... Era un esclat de plaer dins la boca, provocat pel nou gust de cuixa rostida.
Després d'aquest fet casual, tot va canviar i amb el temps la repetició d'aquesta exclamació: "TAUMATAWHAKATANGI.................... donà lloc a l'evolució de les seves cordes vocal i esdevingué el primer esglaó del nostre llenguatge.

13 comentaris:

  1. Un primer esglaó amb ben bé la llargaria de quinze esglaons seguits. O més.

    ResponElimina
  2. Molt bo! Ja hem descobert l'origen real i ancestral del nom!

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
  3. moltes gràcies per la teva participació

    ResponElimina
  4. Un bon tall de carn a la brasa dóna per aquesta exclamació i, i fins i tot, per més! :-D
    M'ha agradat aquesta original manera d'explicar l'ancestral origen del nom. :-)

    ResponElimina
  5. devia tenir la boca de ferro i la llengua de llauna... Ara l'idioma que va crear el succés és superlatiu... Ara m'explico alguns xerraires que encara no s'han modernitzat i solten lletres i lletres sense descans. Bonísima aportació. Anton.

    ResponElimina
  6. jaja m'ha agradat moolt aquesta explicació!

    ResponElimina
  7. No sé que en dirien els estudiosos del llenguatge i l'antropologia, però jo diré que m'ha agradat molt aquesta explicació!

    ResponElimina
  8. Uala! I jo que creia que el llenguatge va començar amb cops de bastó...
    Diferent i divertit, Montse.

    ResponElimina
  9. mmmm, on hi hagi un bon rostit l'estil tàrtar queda ensopit.
    Culinari origen, bon origen.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  10. De fet aquesta paraula, en maori, també significa bon profit quan estan reunits a taula.

    ResponElimina
  11. Jo havia sentit a parlar d'aquest poble que té el nom més llarg del món, però ... aquesta història del senglar em sembla que te l'has inventat:)

    Bona nit Montse.

    ResponElimina
  12. Jajaja. Molt bona explicació. M'ha agradat. Una abraçada.

    ResponElimina
  13. La veritat és que no m'ha sorprès gens perquè... quina altra explicació podria haver-hi? ;)

    ResponElimina