divendres, 13 de maig de 2011

SALA D'ESPERA

Habitació silenciosa
vida acabada
Plors de dolor.

Al costat il·lusió
vida que neix
rialles d'alegria.

Tot passa
a la sala d'espera
la vida comença i s'acaba.

8 comentaris:

  1. La vida és així, fa coincidir moments tan diferents, situacions contràries en el mateix espai...

    Em fas pensar que potser aquests coincidència que ens sobta, ens ajudi a entendre alguna cosa més del que entenem de la vida.

    ResponElimina
  2. sala de contrastos, sovint difícils d'entomar.

    ResponElimina
  3. Començar i acabar és llei de vida, però el que realment importa és fer-ho important abans no acabi.
    A totes sempre!!!!!!

    ResponElimina
  4. Com que conec les sales d'espera, espere que l'espera no siga llarga, ni per al qui ens deixa, ni per al qui arriba.

    Salut

    ResponElimina
  5. Hem d'esperar, doncs, tan per arribar com per marxar... els contrastos d'aquesta vida nostra.

    ResponElimina
  6. Entre el començament i el final hi ha un viatge, viatge d'anada i de tornada...la vida i la mort....

    ResponElimina
  7. Les sales d'espera no m'agraden. No és perquè necessàriament allà hagi d'acabar o començar alguna cosa, sinó perquè no m'agrada la incertesa.
    Ja ho diu la dita popular ... "Qui espera, desespera"

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  8. Sales d'espera plenes de tants contrastos

    ResponElimina