divendres, 13 de maig del 2011

SALA D'ESPERA

Habitació silenciosa
vida acabada
Plors de dolor.

Al costat il·lusió
vida que neix
rialles d'alegria.

Tot passa
a la sala d'espera
la vida comença i s'acaba.

Publicat per montse a 19:42
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas13 de maig del 2011, a les 20:15

    La vida és així, fa coincidir moments tan diferents, situacions contràries en el mateix espai...

    Em fas pensar que potser aquests coincidència que ens sobta, ens ajudi a entendre alguna cosa més del que entenem de la vida.

    ResponElimina
  2. rits13 de maig del 2011, a les 22:02

    sala de contrastos, sovint difícils d'entomar.

    ResponElimina
  3. Garbí2413 de maig del 2011, a les 22:15

    Començar i acabar és llei de vida, però el que realment importa és fer-ho important abans no acabi.
    A totes sempre!!!!!!

    ResponElimina
  4. ◊ dissident ◊14 de maig del 2011, a les 11:40

    Com que conec les sales d'espera, espere que l'espera no siga llarga, ni per al qui ens deixa, ni per al qui arriba.

    Salut

    ResponElimina
  5. El porquet14 de maig del 2011, a les 17:55

    Hem d'esperar, doncs, tan per arribar com per marxar... els contrastos d'aquesta vida nostra.

    ResponElimina
  6. Elfreelang14 de maig del 2011, a les 21:06

    Entre el començament i el final hi ha un viatge, viatge d'anada i de tornada...la vida i la mort....

    ResponElimina
  7. Pere15 de maig del 2011, a les 12:31

    Les sales d'espera no m'agraden. No és perquè necessàriament allà hagi d'acabar o començar alguna cosa, sinó perquè no m'agrada la incertesa.
    Ja ho diu la dita popular ... "Qui espera, desespera"

    Bon dia Montse.

    ResponElimina
  8. Rafel17 de maig del 2011, a les 0:10

    Sales d'espera plenes de tants contrastos

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)