205è Joc literari

Tots seguien amb atenció l'explicació del guia, que estava orgullós del seu poble per haver preservat generació rere generació l'origen d'aquest nom tan llarg.
Tot va passar, quan encara vivien en coves i la seva activitat principal era la caça i mantenir el foc encès. Una nit, quan tots menjaven el porc senglar cru al voltant de la gran foguera, a un li caigué la cuixa al foc, fou llavors, que després de treure-la de dins de les flames, continuar menjant-se-la i de sobte li sortí aquest crit: "TAUMATAWHAKATANGI.................... Era un esclat de plaer dins la boca, provocat pel nou gust de cuixa rostida.
Després d'aquest fet casual, tot va canviar i amb el temps la repetició d'aquesta exclamació: "TAUMATAWHAKATANGI.................... donà lloc a l'evolució de les seves cordes vocal i esdevingué el primer esglaó del nostre llenguatge.