divendres, 18 de febrer del 2011

EL PETÓ (V-J day)


El nostre amor era jove i fogós, ens deixàvem portar per la passió i atracció de l'instant, fent-nos mil i un petons.
Volàvem lliures i sense veure cap obstacle que pertorbés aquest encanteri.
Passejant pel carrer,  amb aquesta abraçada cridanera, ho fèiem saber a tothom, mentre buscàvem racons per anar més enllà.

10 comentaris:

  1. La felicitat no s'amaga, tot al contrari, es mostra sense adonar-nos-en.

    Que vinguen temps feliços per a mostrar-los i altres per a vire'ls d'amagat!!!

    Fantàstic post!!!

    ResponElimina
  2. la fogositat molt ben representada...sens dubte cercaran llocs més solitaris per anar més enllà.
    Bona aportació

    ResponElimina
  3. La fogositat de la joventut i després... el desencant.

    Una abraçada (vintage)

    ResponElimina
  4. Però les fotos del 'més enllà', hagués estat de mal gust publicar-les!

    ResponElimina
  5. Aiii! quins temps aquells tan passionalment tendres. Tempus fugit!

    ResponElimina
  6. No poden evitar mostrar la seva felicitat i ben fet que fan.
    Un relat molt bonic!

    ResponElimina
  7. Hola, no hi han obstacles, tothom s'aparta i mira. Enveja potser?

    Fins aviat

    ResponElimina