divendres, 11 de febrer de 2011

L'OLFACTE




-Vols dir què anem bé?
-Crec que sí, o potser hauríem d'haver agafat l'altre camí
-Ai! aquests humans, sempre desconfiats i canviant de parer. On anirem a parar, tenen sort del meu olfacte.

9 comentaris:

  1. Què se’n ha fet dels instints dels humans ? -es diria el gos- Només conserven el territorialisme i la malfiança, excepte aquests cadells que encara es deixen menar pel meu olfacte...
    Un bonic concepte i una excel•lent il•lustració.

    ResponElimina
  2. més d'una vegada hauríem de provar de viure amb els ulls clucs i descobrir com és el món amb els altres sentits :)

    ResponElimina
  3. Si... té raó el gosset, no hi ha espècie més cagadubtes que els humans.

    ResponElimina
  4. quin dibuix més maco! de qui és?

    ResponElimina
  5. sort que de tant en tant trobem algun gosset que ens acompanya i ens orienta

    ResponElimina
  6. Gràcies, pels vostres comentaris.
    El dibuix és del bloc de contes divers.

    ResponElimina
  7. No hi ha res com refiar-se de l'olfacte hi ha coses que només es poden ensumar o intuir!

    ResponElimina
  8. Dixar-nos portar pel la intuïció és molt difícil. Tot ho hem de calcular...

    ResponElimina
  9. M'encanta la i·lustració. En el meu cas el meu gos sempre té clar on vol anar, a casa dels pares a intentar enxampar el gat que tenen i a veure si li cau alguna exquissidesa com pot ser un tomàquet o una faba tendra. Jo en canvi, de vegades sóc a un lloc i no se que hi he anat a fer...

    ResponElimina