El nostre amor era jove i fogós, ens deixàvem portar per la passió i atracció de l'instant, fent-nos mil i un petons.
Volàvem lliures i sense veure cap obstacle que pertorbés aquest encanteri.
Passejant pel carrer, amb aquesta abraçada cridanera, ho fèiem saber a tothom, mentre buscàvem racons per anar més enllà.
.JPG)
.JPG)
La felicitat no s'amaga, tot al contrari, es mostra sense adonar-nos-en.
ResponEliminaQue vinguen temps feliços per a mostrar-los i altres per a vire'ls d'amagat!!!
Fantàstic post!!!
la fogositat molt ben representada...sens dubte cercaran llocs més solitaris per anar més enllà.
ResponEliminaBona aportació
La fogositat de la joventut i després... el desencant.
ResponEliminaUna abraçada (vintage)
Però les fotos del 'més enllà', hagués estat de mal gust publicar-les!
ResponEliminaBonic relat!
ResponEliminaJa hi sóc per una!
ResponEliminaAiii! quins temps aquells tan passionalment tendres. Tempus fugit!
ResponEliminaai la passió! :)
ResponEliminaMolt bon relat!
No poden evitar mostrar la seva felicitat i ben fet que fan.
ResponEliminaUn relat molt bonic!
Hola, no hi han obstacles, tothom s'aparta i mira. Enveja potser?
ResponEliminaFins aviat