dilluns, 3 de gener del 2011

NIT DE REIS

Ella, es diu Ariadna. Té casa, pares , germans i molts amics. Viu en una casa calentona, on sempre troba menjar, es sent protegida, amb una habitació plena de joguines i cada nit abans d' anar a dormir li expliquen un conte.
Aquesta nit de Reis, somia amb els nens que els hi manca tot; llavors comença a dansar i dansar, per demanar tan sols un somriure i una mà que els acaroni amb tendresa. Ella, balla i balla sense parar, no vol que s'aturi mai aquesta dansa, fins que aquest somni es faci realitat.

Publicat per montse a 10:56
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. sànset i utnoa3 de gener del 2011, a les 11:08

    I com més aviat es faci realitat molt millor!

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. Rita3 de gener del 2011, a les 11:24

    Tan de bo fos així!

    ResponElimina
  3. Garbí243 de gener del 2011, a les 11:49

    Tots els nens haurien de gaudir-ho per igual, malauradament les injustícies són cada vegada més grans.

    ResponElimina
  4. rebaixes3 de gener del 2011, a les 12:13

    montse, bon any nou o almeys que sigui normal ho desitjo de cor a tots.
    Llaurarem pel solc
    del nostre destí
    trobant conhort
    en colze amic...
    ............... Anton.

    ResponElimina
  5. Elfreelang3 de gener del 2011, a les 12:20

    Dansem amb ella pera que els somnis es facin realitat!

    ResponElimina
  6. Clidice3 de gener del 2011, a les 13:15

    tots hauríem d'encetar la dansa, sense parar mai, fins a l'últim racó del món. Que tinguis un bon any.

    ResponElimina
  7. El porquet3 de gener del 2011, a les 13:44

    Dansaria amb ella, i de gust, fins a l'extenuació... malgrat tot, crec que no aconseguirem que deixi de ser una utopia.

    En fi, però, com diu aquell... sempre fidels a la utopia.

    ResponElimina
  8. Alberich3 de gener del 2011, a les 13:59

    Montse, és una dansa eterna aquesta de les diferències socials. Em quedo amb la lluïssor dels ulls d’un infant il•lusionat per qualsevol petit detall, ben lluny del induït consum dels reis dels grans magatzems.

    ResponElimina
  9. òscar3 de gener del 2011, a les 14:18

    Doncs potser cal que tots, junt amb l'Ariadna, ens posem a dansar per aconseguir-ho.

    ResponElimina
  10. rits3 de gener del 2011, a les 16:58

    Cal ballar i seguir treballant perquè el somni de l'Ariadna es faci realitat!!!

    ResponElimina
  11. lolita lagarto3 de gener del 2011, a les 23:02

    no ens hauríem d'aturar mai, fins aconseguir-ho..

    ResponElimina
  12. Rafel4 de gener del 2011, a les 23:08

    Una dansa obstinada contra l'oblit

    ResponElimina
  13. ◊ dissident ◊5 de gener del 2011, a les 18:44

    Malauradament res conseguirà amb la seua dança.

    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Anònim6 de gener del 2011, a les 23:49

    Oh! Però quin escrit més bonic!!
    M'encanta!
    Salutacions i que no es pare mai de ballar.
    Feliç'11

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)