diumenge, 9 de gener de 2011

EMBRUIX DE LLUNA

Quin secret amagues,
quan mudes la teva cara
de nova a plena.
Només els amants
en són coneixedors,
quan il·lumines tot l'horitzó,
a l'hora de l'amor més dolç,
abans de sortir el sol.

12 comentaris:

  1. en aquest cas en un moment feliç...doncs ens regala un somriure

    ResponElimina
  2. El secret d'un somriure, potser, semblant al del gat de Chesire.

    ResponElimina
  3. Els secrets amagats sempre són un misteri sense resoldre.
    Els presagis de lluna a l'horitzo invoquen nits d'amor.
    Des del teler, el meu desitg per a que es facen reals i els pugues gaudir a la penombra de l'alba!!!

    ResponElimina
  4. Un moment així t'omple completament i in somriure s'escapa dolçament.

    Petonets Montse

    ResponElimina
  5. potser la lluna diria:
    no només mudo el rostre
    em vesteixo cada dia
    de vestits diferents
    que m'escauen bé
    el secret és la mirada
    de qui viu estimant
    i estima la vida...

    ResponElimina
  6. Tendim a mirar ben poquet la lluna. I això que sol oferir molt bones cares, i molt bons moments, a tothom.

    ResponElimina
  7. Tenim un Cosmos que amaga molts secrets, cada planeta, cada satèl·lit, cada estrella... quina sort pels amants!

    ResponElimina
  8. Misteri i misteriosa. Lluna de dues cares, lluna plors i rialles.

    ResponElimina
  9. Lluna, lluna, lluna...Fins i tot el seu nom és bonic!

    ResponElimina
  10. La lluna és perillosa. La foscor s'amaga darrere.

    ResponElimina
  11. Secrets que enverinen
    teu canvi platejat...
    Blavós segons l'hora
    impregnat de mar.
    Ta pell de llum..
    dalt tinc jo ton mirall.
    ................ Anton.

    ResponElimina