quan mudes la teva cara
de nova a plena.
Només els amants
en són coneixedors,
quan il·lumines tot l'horitzó,
a l'hora de l'amor més dolç,
abans de sortir el sol.
En la solitud
Fa 3 hores
diumenge, 9 de gener del 2011
EMBRUIX DE LLUNA
quan mudes la teva cara
de nova a plena.
Només els amants
en són coneixedors,
quan il·lumines tot l'horitzó,
a l'hora de l'amor més dolç,
abans de sortir el sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
en aquest cas en un moment feliç...doncs ens regala un somriure
ResponEliminaEl secret d'un somriure, potser, semblant al del gat de Chesire.
ResponEliminaEls secrets amagats sempre són un misteri sense resoldre.
ResponEliminaEls presagis de lluna a l'horitzo invoquen nits d'amor.
Des del teler, el meu desitg per a que es facen reals i els pugues gaudir a la penombra de l'alba!!!
Un moment així t'omple completament i in somriure s'escapa dolçament.
ResponEliminaPetonets Montse
potser la lluna diria:
ResponEliminano només mudo el rostre
em vesteixo cada dia
de vestits diferents
que m'escauen bé
el secret és la mirada
de qui viu estimant
i estima la vida...
Tendim a mirar ben poquet la lluna. I això que sol oferir molt bones cares, i molt bons moments, a tothom.
ResponEliminaTenim un Cosmos que amaga molts secrets, cada planeta, cada satèl·lit, cada estrella... quina sort pels amants!
ResponEliminaMisteri i misteriosa. Lluna de dues cares, lluna plors i rialles.
ResponEliminaLluna, lluna, lluna...Fins i tot el seu nom és bonic!
ResponEliminaLa lluna és perillosa. La foscor s'amaga darrere.
ResponEliminaSecrets que enverinen
ResponEliminateu canvi platejat...
Blavós segons l'hora
impregnat de mar.
Ta pell de llum..
dalt tinc jo ton mirall.
................ Anton.
Ai els secrets... Un petó, MONTSE.
ResponElimina