dijous, 30 de desembre del 2010

BON ANY 2011

El teu rostre

llaurat d'arrugues,

mostra la petja dels anys

com joia d'identitat.

Publicat per montse a 18:03
Etiquetes de comentaris:

17 comentaris:

  1. ◊ dissident ◊30 de desembre del 2010, a les 20:53

    El temps que passa...

    Bon any, Montse.

    ResponElimina
  2. Joana30 de desembre del 2010, a les 21:56

    Els solcs de la vellea són petjades del temps que contenen tota l'experiència i saviesa dels anys viscuts.
    Molt bonic i verídic!

    ResponElimina
  3. Elfreelang30 de desembre del 2010, a les 21:58

    Tempus fugit. carpe diem! molt bon any nou 2011!!!

    ResponElimina
  4. lolita lagarto30 de desembre del 2010, a les 22:36

    som la petja dels anys, del temps.. esperem poder omplir el rostre de moltes més petjades..
    Molt bon any 2011 Montse!

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas30 de desembre del 2010, a les 22:44

    Molt bonic!

    Que tinguis molt bon any, Montse!

    ResponElimina
  6. lisebe30 de desembre del 2010, a les 23:23

    mOLT BON ANY 2011 MONTSE DE TOT COR

    ResponElimina
  7. El porquet30 de desembre del 2010, a les 23:46

    Diuen que l'arruga és bella... potser no diria tant, però sí que és la nostra pròpia història.

    ResponElimina
  8. Patricia 31 de desembre del 2010, a les 0:59

    És un poema preciós.

    BON ANY!!!

    ResponElimina
  9. Vicicle31 de desembre del 2010, a les 10:28

    Que el temps, que ningú sap ben bé el que és, ens guanye la cursa, no deixa de ser, com tantes altres coses de la vida, inquietant. Bon any 2011.

    ResponElimina
  10. Clidice31 de desembre del 2010, a les 12:39

    I un lleu somrís que et provoquen la munió de records ... Bon Any 2011! :)

    ResponElimina
  11. Cèlia31 de desembre del 2010, a les 13:01

    Bon any, desitjant una arrugueta més!!!!

    ResponElimina
  12. onatge31 de desembre del 2010, a les 15:09

    Cada arruga és un camí de vida...
    BON ANY!

    Des del far una abraçada amb barretina.
    onatge

    ResponElimina
  13. AlfredRussel31 de desembre del 2010, a les 17:36

    Molt bonic. Les arrugues són coses del viure. I també del riure, que diuen que en provoca... Bon any, Montse, molta vida i molts somriures per al 2011

    ResponElimina
  14. núria31 de desembre del 2010, a les 18:43

    Bon any !!!!

    ResponElimina
  15. Francesc Mompó31 de desembre del 2010, a les 18:55

    Que tingues molt Bon Any 2011.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  16. Pere2 de gener del 2011, a les 17:58

    Jo em faig vell, a poc a poc
    els ulls petits com brases
    el front ple de corriols ...

    Bon Any Montse.

    ResponElimina
  17. La Senyoreta Reykjavík2 de gener del 2011, a les 21:37

    Bon any, Montse :)

    Preciós poema

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)