dijous, 20 de gener de 2011

DESEMBARCAMENT DE NORMANDIA

Feia temps havia previst fer aquest viatge fins aquest racó de mar, que tantes vegades havia vist en fotografia, tot escoltant les explicacions de l'avi, de quan varen arribar fins aquí per alliberar un poble sotmès.
Entre pensament i record, miro aquest mar, enlluernat per la llum del sol, més enllà de l'horitzó hi ha el passat i veig aquella filera de nois de la meva edat, disposat a lluitar i potser morir.
Avui me n'alegro de poder contemplar en pau la bellesa d'aquest lloc, tot recordant els bocins de vida trencats per aquella guerra.

15 comentaris:

  1. Doncs sí, tot i que va acabar bé, millor mirar-ho tot amb calma i, si pot ser, sense cap tipus d'arma.

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. M'agrada. No oblidem els records però mirem positivament més enllà.

    ResponElimina
  3. Les petjades del passat sempre ens acompanyen com al teu magnífic relat.

    ResponElimina
  4. Mira enrere, sense convertir-se en una estátua de sal..., sabent que el sol surt dia a dia. Un relat alliçonador.

    ResponElimina
  5. m'hi vaig passejar va dos anys...entre els meus pensaments del que va passar i la tranquil·litat del moment en vaig sortir amb un nus a l'estomac......com li ha passat a molts.
    Bona aportació

    ResponElimina
  6. I que així sigui per els segles dels segles.

    ResponElimina
  7. Hi ha llocs de molt mal record, però no és per culpa del lloc en sí, sinó pel que hi hem fet els humans. Aquest probablement sigui un lloc molt agradable per contemplar, però els records horribles poden amb tot.

    ResponElimina
  8. fa un cert temps que hi vull anar, a aquest racó de món, però reconec que també em fa certa cosa. Segur que hi ha una gran calma, per tot el sofriment que s'hi va donar

    ResponElimina
  9. D'un fet del passat n'has fet un present amb futur!

    ResponElimina
  10. Bonic relat, però no seria capas d'aixafar una sorra que per més que la mar la rente, sempre serà el símbol dels sacrificis que reclama una guerra.

    ResponElimina
  11. Un conegut dels pares obsessionat amb la guerra civil, t'amargava l'excursió donant-te pèls i senyals dels indrets que havien sigut "teatro de guerra" que deia ell. Què culpa té el paisatge de la fura del homes?

    ResponElimina