dilluns, 24 de gener de 2011

EN VENDA (190è joc literari)

He tingut sort i èxit amb la feina que m'encomanaven. Sempre  complidor i fidel a les ordres donades; defensant i servint amb honor als  de casa, per aquesta raó, més d'un cop he rebut fortes patacades que m'han deixat ben cruixit. Malgrat això, no defallia mai i acudia ràpid i refet a la següent escomesa. Quina emoció i satisfacció sentir com m'aplaudien i cridaven pel nom.. Es així com em demostraven la seva estima, mentre seguia corrent tot amarat de suor.
Ara això s'ha acabat, diuen que el meu rendiment ha baixat, abans d'hora em consideren vell,  aparcant-me  al mercat d'hivern.

10 comentaris:

  1. Sempre he trobat terrorífica la dita aquella de "no importa el color del gat, el que importa es que mati ratolins".

    ResponElimina
  2. M'has fet venir una esgarrifança...

    Vendre locals, (fins aquí encara ho arribo a entendre) animals (com es pot posar preu a un animal? ja no ho he entès mai gaire) persones... en fi... el mercat és el mercat, es veu...

    ResponElimina
  3. el teu relat és metafòric i actual i real malauradament...bon relat!

    ResponElimina
  4. quan hom ja no serveix, doncs es ven...que trist...

    ResponElimina
  5. trist, com no podia ser d'altra mena amb aquesta foto.
    Gràcies

    ResponElimina
  6. Trist molt trist... però tant real...

    ResponElimina
  7. Amb aquesta autobiografia segur que en trobarà qui valora més el sentiment que el rendiment.

    ResponElimina
  8. Massa habitual i trist, crec jo. Un petó.

    ResponElimina
  9. Un relat colpidor però no és pot dir que no és veritat. Segueix amb els teus contes! bORGO.

    ResponElimina
  10. Gossos o persones, té igual. El negoci és primer de tot.

    ResponElimina