dilluns, 17 de gener de 2011

POU DE PARAULES


El cambrer, darrera la barra
el seu lloc de treball,
fa de pou de paraules,
que li són abocades.

11 comentaris:

  1. En un cert sentit, molt quotidià, és el cambrer qui més cafè amb llet s'empassa.

    ResponElimina
  2. Cal un tarannà especial per a esdevenir un bon cambrer.

    ResponElimina
  3. Però de vegades també fa brollar la seva aigua...per apagar la sed dels qui la necessiten

    ResponElimina
  4. Un pou de paraules i de memòria. En especial quan li demanen un descafeinat de màquina, curt de cafè, amb llet tèbia desnatada i sacarina líquida.

    ResponElimina
  5. Tot el que tingui a veure amb escriure seria un bon treball... o potser deixaria de ser-ho?

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. Això que diu en Rafel és diu un café "desgraciat" en l´argot dels cambrers. Jo ho vaig esser tres anys i et converteixes en una esponga d´Històries.
    Un bonic poema curt. Borgo.

    ResponElimina
  7. Ben pocs cambrers es poden trobar d'aquesta mena ja.

    ResponElimina
  8. Hola es el primer cop que passo per aquí, felicitats pel bloc.
    En quant al post, i ha una frase que diu “si les parets parlessin”, jo crec que la podria canviar i dir “si els cambrers parlessin”.

    Salutacions des de Lleida.

    ResponElimina
  9. M'agrada el teu pou de paraules...salut!

    ResponElimina
  10. Tots ens hem enamorat alguna vegada d'algun cambrer, si no? El pou de paraules moltes vegades és d'afalags, serà per això.

    Una abraçada

    ResponElimina
  11. M'has fet pensar en deo, de les Itineràncies! potser per això necessita abocar ell també tantes paraules

    ResponElimina