diumenge, 19 de setembre de 2010

SOMIATRUITES (173è joc literari)

Aquest vellet, que ara seu pensatiu al banc de la plaça al costat de l'escola, encara és un somiatruites.
La primera vegada qui li van dir aquest mot va ser a la classe, quan el mestre Peroi esperava resposta a la seva pregunta, tot d'una va sentenciar: "Mireu al somiatruites" i tots van arrencar a riure.
Passats uns quants anys, acabats els estudis de magisteri, casualment per sorteig li va tocar exercir en aquesta escola perduda al Pirineu. Llavors, no sabia que hi passaria tota la vida.
En aquest lloc envoltat de natura va poder posar en pràctica l'autentica professió de somiatruites.
Aquest matí, assegut al banc se li atansa una noia que el saluda molt cordialment, la reconeix per la mirada i el somriure. Després d'una llarga conversa, ella li diu: Gràcies per ensenyar-me a estar desperta i somniar.
Tot mirant l'escola, se sent satisfet i pensa que aquestes paraules són la millor medalla de reconeixement al mèrit de tota una vida, ser un somiatruites.

PD
M'acabo d'assabentar de la mort de Labordeta, un altre somiatruites, li dedico aquest escrit.




15 comentaris:

  1. Un bon relat!

    Visca els somiatruites!

    ResponElimina
  2. I que els somiatruites pugin al poder! ens calen més! bon relat i bon homenatge a Labordeta!

    ResponElimina
  3. Hi som molts de sommiatruites,o que intentem ser-ho, i això em conforta...

    ResponElimina
  4. molt bon relat i un gran homenatge!

    ResponElimina
  5. L'únic que no ens poden prendre és el dret a somiar.
    Somiatruites, innocents ... demaneu l'impossible!
    Perquè a vegades els somnis es fan realitat.

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  6. un gran homenatge a un gran home, que deixa molta feina feta

    ResponElimina
  7. Què seria del món sense els somiatruites...

    ResponElimina
  8. Oportú homenatge. El món el fem habitable els somiatruites.

    ResponElimina
  9. moltes gràcies per participar de nou.
    Bon i merescut homenatge

    ResponElimina
  10. Tendre relat, Montse, i potser més real del que puga semblar. D'altra banda, saps el que esperen els MOAI?... Que alguna etapa del Tour de França passe pels seus camins. Estic segur. Tu me'n has donat la idea. Vorem si faig un post. Salut.

    ResponElimina
  11. "estar desperta i somniar": com m'agrada.

    ResponElimina
  12. Molt bon relat i sobretot un bon homenatge a Labordeta.

    Petonets

    ResponElimina
  13. Quin escrit més bonic, Montse! :-)

    ResponElimina
  14. El millor mestre, un bon professional que ajuda a descobrir els somnis que portem amagats a dins. Bon relat.

    ResponElimina
  15. Se nos maerchó la voz y el alma de Aragón. Un día lamentablemente inolvidable.

    ResponElimina