SOMIATRUITES (173è joc literari)

Aquest vellet, que ara seu pensatiu al banc de la plaça al costat de l'escola, encara és un somiatruites.
La primera vegada qui li van dir aquest mot va ser a la classe, quan el mestre Peroi esperava resposta a la seva pregunta, tot d'una va sentenciar: "Mireu al somiatruites" i tots van arrencar a riure.
Passats uns quants anys, acabats els estudis de magisteri, casualment per sorteig li va tocar exercir en aquesta escola perduda al Pirineu. Llavors, no sabia que hi passaria tota la vida.
En aquest lloc envoltat de natura va poder posar en pràctica l'autentica professió de somiatruites.
Aquest matí, assegut al banc se li atansa una noia que el saluda molt cordialment, la reconeix per la mirada i el somriure. Després d'una llarga conversa, ella li diu: Gràcies per ensenyar-me a estar desperta i somniar.
Tot mirant l'escola, se sent satisfet i pensa que aquestes paraules són la millor medalla de reconeixement al mèrit de tota una vida, ser un somiatruites.

PD
M'acabo d'assabentar de la mort de Labordeta, un altre somiatruites, li dedico aquest escrit.