dilluns, 13 de setembre del 2010

MOAI

Aquests moais de misteriosa mirada, de l'illa de Pasqua, han aguantat canvis bruscos de temps, amb fortes ventades, pluja, fred i calor intens; tot i així resten en peu. Ens recorden un passat i potser un altra vida alienígena.
El seu estat d'ànim resta impassible  com la mirada de la Gioconda.
Planten allí, com estàtues majestàtiques sense paraules, només els comentaris d'alguns turistes trenquen aquell silenci, quan diuen: Mira, ... sembla que ens vulguin treure la llengua, o ... m'han picat l'ullet.

Al final del dia, mentre baixen del pedestal i es treuen la màscara, sacsegen la bossa dels diners i diuen: ... Avui hem  tingut un bon dia, podríem prendre unes birres per a celebrar-ho.

Publicat per montse a 11:14
Etiquetes de comentaris:

17 comentaris:

  1. Elfreelang13 de setembre del 2010, a les 11:33

    Jaja molt bona! m'agrada que es despertin de nit i es treguin la màscara i comptin els diners, impostors o màgia?

    ResponElimina
  2. Garbí2413 de setembre del 2010, a les 12:56

    el que s'ha de fer per unes birres.....molt ben trobat

    ResponElimina
  3. McAbeu13 de setembre del 2010, a les 13:07

    Se les mereixen de sobres les cerveses després d'aguantar tot el dia dalt del pedestal. :-DD
    És molt bo!

    ResponElimina
  4. Sergi13 de setembre del 2010, a les 19:30

    Hehehe, que trapella. No sé si faran massa caixa aquests!

    ResponElimina
  5. Rafel13 de setembre del 2010, a les 19:46

    És que l'homus turisticus s'ho creu tot.

    ResponElimina
  6. joanfer13 de setembre del 2010, a les 20:17

    jajaja.. molt bon relat, Motse. M'ha agradat, sí senyor. Sobretot el moment d'anar-se'n de birres! ;P
    Una abraçada!
    joanfer.cat

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas13 de setembre del 2010, a les 20:19

    I jo que m'havia cregut que tenien tants anys! I també que eren d'una sola peça... excepte el barret... Santa innocència! :)

    ResponElimina
  8. kweilan13 de setembre del 2010, a les 22:14

    Divertit i original. Bon relat!

    ResponElimina
  9. Jordi Casanovas14 de setembre del 2010, a les 0:48

    que els portin a Les Rambles.

    ResponElimina
  10. fanal blau15 de setembre del 2010, a les 9:47

    Molt bon relat, montse!

    ResponElimina
  11. Pilar16 de setembre del 2010, a les 8:59

    M'ha sobtat molt el final. La picaresca és a tot arreu!

    ResponElimina
  12. Ada16 de setembre del 2010, a les 14:21

    Jaajaj! qué xuloooo!!!
    No havia pensat en la possibilitat de que foren al.lienígenes!!!... i lo de les birres... jo també m'apunte!

    ResponElimina
  13. sànset i utnoa16 de setembre del 2010, a les 14:25

    Si estic al bar i els veig entrar -i sobretot si encara no s'han tret la màscara- m'acolloneixo. segur!

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. lolita lagarto16 de setembre del 2010, a les 22:55

    ja deia jo que l'altre dia quan m'estava prenent una cerveseta hi havbia una gent moolt estranya...!
    un relat fresc i original, m'agrada!

    ResponElimina
  15. lisebe18 de setembre del 2010, a les 17:26

    Molt bon relat!!!!!!!!!!!!!!!!

    Una mica tardet però la feina em porta de cap noia.

    Petonets y bon cap de setmana

    ResponElimina
  16. La Meva Perdició20 de setembre del 2010, a les 15:10

    Espero que a part de guanyar uns calerons per birres, tinguin seguretat social i representants sindicals, que amb aquest sol i aquestes jornades tant llargues no arriben a la jubilació. ^_

    ResponElimina
  17. home fosc6 d’octubre del 2010, a les 19:55

    Si pogueren parlar, la de coses que ens explicarien, i amb algunes birres de més, qui sap què podriem creure!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)