i per altres curt.
Contrast entre qui vol sol
i qui busca l'ombra.
Radiant com una tarde calorosa
i convuls com una nit de tempesta.
Alegre com la cançó que sona
i trist com l'adéu a l'amic.
Final d'estiu
barreja de somnis, records i oblits,
amb plenilunis
i nits a la fresca.
.JPG)
.JPG)
Molt poètic el teu final d'estiu...ara ja toca tardor tradorenca
ResponEliminaSi que és una bonica manera d'acabar l'estiu. Jo, encara que estic de vacances, espere l'ombra de la que parles.
ResponEliminaSalut
El que més trobaré a faltar, el que més, el que més...les nits a la fresca. El que més tinc ganes de que arribe, el que més, el que més...les vesprades de sofà, llibre i manta :)
ResponEliminacada estació té la seva gràcia, només cal buscar-la i utilitzar-la
ResponEliminaA mi aquests primers dies de fresca em proven molt, tot acaba cansant.
ResponEliminaBo o dolent, l'estiu ens deixa. Quedaran els records, les vivències i... les cerveses a la fresca, com no! jajajaj... Ara hem d'obrir els nostres braços i acollir la tardor, que ve sempre vestida de gris, perquè nosaltres la poguem pintar dels nostres colors...
ResponEliminaJo com en Garbí, m'encanta el canvi d'estacions i acomiada r l'estiu m'agrada tant com donar-li la benvinguda.
ResponEliminaCapbussem-nos en la tardor!
Un poema preciós per acomiadar-lo. Una abraçada per a tu i una de comiat per a l'estiu
em sap greu... moltes cuques moriran...
ResponEliminaa l'estiu tota cuca viu!
Bon matí de tardor, montse!
ResponEliminaSobretot de records.
ResponEliminaPerò ja tocava canviar de decorat, i de temperatura!!!