Ella n'estava ben tipa d'aquesta situació, ..."ja n'hi ha prou, a partir d'ara faré entrega d'aquesta escombra al meu germà."
L'endemà, es disposa passar a l'acció, així que es lleva el Marc; després d'esmorzar, quan agafa la bicicleta per sortir al carrer, l'atura i li passa l'escombra.
En Marc sorprès, està a punt de llençar-la desafiant, però se n'adona, per la mirada ferma de la Marta, que no li permetrà més continuar amb aquesta injustícia.
Això s'ha acabat, ella també vol gaudir de la vida.
Tot seguit li dóna la bicicleta i sense cap tipus de manies comença a escombrar.
En la solitud
Fa 2 hores
.JPG)
.JPG)
Tant de bo a la vida real sigués tan fàcil... ;)
ResponEliminaBon post!
Molt bona aquesta !s'ha de combinar bicicleta i escombra i per tothom sense distinció de religió, raça, nacionalitat, llengua , sexe...
ResponEliminaA veure si el Marc li saptrobar el cantó engrescador a l'escombra. ^_^
ResponEliminai a qui li passo jo l'escombra?? M'ha encantat la metàfora "escombril", sovint hi ha massa escombres per tant pocs escombriaires, sempre escombren els mateixos (més aviat mateixes), escombrem i mai no ens trobem cap dineret, tralala i la casa sin barrer, etc... Només faria un canvi: "escampa" per escombra! Recuperem l'escampa!! Petonets "padrineta"
ResponEliminaÉs veritat que quasi sempre escombren els mateixos, però jo crec que la cosa s'equilibra.
ResponEliminaSalutacions!
M'has fet recordar el ball de l'escombra. Aquest li donava el protagonisme de l'escombra a l'home. Mai m'havia parat a pensar en el seu significat...És cert que els contes ens ajuda a despertar-nos, quan som grans.
ResponElimina