dimecres, 26 de maig del 2010

ATURADA


Mirant aquesta porta oberta, sento una veu que em diu:
"Ja és hora de posar-te dempeus i tornar a caminar"


6 comentaris:

  1. En l'aturada
    també el temps corre.
    Les idees poden caminar
    per senders desconeguts
    i fer noves rutes.
    La quietud pot complaure
    mentre visitem
    llocs amics...portem la pau
    arreu es necessita.
    Aixeca't, camina
    sigui de peu o de cap.
    ................. Anton.

    ResponElimina
  2. me la podria fer ben meva aquesta frase i aquesta foto!!!
    endavant! si tu pots, jo tb ho intento!

    ResponElimina
  3. Un micro relat perfecte! M'ha agradat. vaig estar a punt de triar la mateixa foto que tu, però al final vaig canviar amb la de les petjades. No l'he posada al meu blog, encara.

    ResponElimina
  4. Aconsegueixes fer-e venir ganes de seguir-te.
    Un micro relat amb una macro perspectiva. FELICITATS, Montse.

    ResponElimina
  5. Tan senzill, però a vegades molt dur, quasi impossible de realitzar ....

    ResponElimina