dissabte, 22 de maig de 2010

LES TRES VELES

Les tres noies des del seu univers conegut, miren les tres veles com s'allunyen, mentre recorden que tot just ara fa mig any, que els seus homes partien amb aquella barca en precari equilibri com les seves vides.Van dir-els adéu amb els mocadors blancs voletejant, alhora que ells s'endinsaven al fons del no-res a la descoberta d'un món incert, desconegut i llunyà, però plens d'il·lusions per tal de trobar una millor vida. Elles, encara no saben que allà els anomenen "els sense papers".
Tot caminant al costat d'aquell mar, pensen en el destí d'aquest nen que encara no camina, i voldrien que pogués escollir lliurement, no forçat per circumstàncies adverses sinó tant sols pel plaer de viure l'aventura com aquelles tres veles que s'allunyen.

16 comentaris:

  1. Esperança i por de perdre el més estimat en la duresa del dia a dia. El neguit de la incertesa. Felicitats pel bon relat.

    ResponElimina
  2. Un relat ben escrit sobre la incertesa i el neguit de veure's allunyar uns vaixells en el mar de la vida... fins a la terra dels sense papers...

    ResponElimina
  3. La creença ferma en el que esdevindrà, segueix amb esperança una nova partida.
    Entranyable record, que obre la porta a un somriure incert.

    ResponElimina
  4. Montse, ja sé que aquí no tocaria, però ja tens la història del teu jardiner penjadeta.
    http://plomablava.blogspot.com/2010/05/el-jardiner.html
    Espero que t'agradi.

    ResponElimina
  5. Que difícil és la vida de l'emigrant. Difícil per aquestes dones entendre els problemes que s'hauran trobat els seus marits. Bona aportació.

    ResponElimina
  6. Aprofitant el temps i l'espai per la denúncia, M'agrada. Anton.

    ResponElimina
  7. Una visió pareguda a la meva però des de l'altra part... M'ha agradat la manera com li has donat la volta i la esperança que esdevé en eixes dones el veure partir els seus marits... Molt bonica!!

    ResponElimina
  8. Una imatge que per sort va a menys, no és manera de fer fortuna.

    ResponElimina
  9. Esperem que el nen ho tingui més fàcil, tan de bo fos així..
    La incertesa queda palesa molt bé, m'ha agradat!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat el relat. Pel tema i pel ben escrit que està.

    ResponElimina
  11. Un bon relat amb un punt de vista diferent.

    ResponElimina
  12. Un bon punt de vista! I el tres per totes bandes... m'agrada!

    ResponElimina
  13. m'ha agradat molt! un plantejament completament diferent! poques vegades es pensa en aquestes dones i en el que viuen

    ResponElimina
  14. Bon relat, Montse!
    Ningú hauria de marxar en aquestes circumstàncies adverses; bon relat de denúncia!

    ResponElimina