Vull que duri sempre aquesta mirada fresca i plena de curiositat per la vida.
Amb els teus ulls brillant, amb una màgia indescriptible, ens has robat el cor.
Has arribat al precís moment i t'has fet indispensable a les nostres vides.
Has estat com un esclat de joia i ens has regalat un raig de llum.
I tanmateix ens fas venir el desig d' abraçar-te, perquè la vida no sempre és fàcil, i necessitem d'aquests petits moments de tendresa.
dijous, 20 de maig del 2010
MOMENTS DE TENDRESA (161è joc literari)
Etiquetes de comentaris:
joc literari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els petits moments de tendresa calen a totes les edats, això està clar.
ResponEliminaPotser el que, malauradament canvia amb els anys, és la frescor de la nostra mirada quan abandonem la infantesa.
moltes gràcies!!!
ResponEliminamai res no ens podrà transmetre el que ens transmet la mirada d'un nen..
ResponEliminaun relat just, precís, i preciós.
uns moments de tendresa molt tendres...a pesar de la redundància...bona proposta!
ResponEliminai tant que els necesitem!
ResponEliminacom l'aire que respirem...
Molt bé!!
La tendresa és un sentiment que té molta força...Com el teu relat.
ResponEliminaPetits regals que donen veritable sentit a la existència. Felicitats pel relat.
ResponEliminaFa falta més tendresa en aquest món...
ResponEliminaBonic relat.