Núvols de pols
amaguen el desastre,
sota la runa, enmig de la foscor
mort i vida.
El món s'estremeix
davant d'aquest abisme,
imatges colpidores
trenquen l'harmonia.
Als qui resten vius
cal fer-los visibles,
fer sentir la seva veu
i exigir una sortida digna.
una sortida digna
dijous, 4 de febrer del 2010
UNA SORTIDA DIGNA
Etiquetes de comentaris:
joc literari
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
xulo, el poema, Montse. No sabia que n'escrivissis.
ResponEliminaUn petó