dijous, 18 de febrer del 2010

RECORDS

El record d'aquells anys d'infantessa resta dins meu com l'olor d'un perfum que perdura.
Pors, il·lusions i complicitats deixaven rastre mentre anàvem creixent.
En aquell ambient, sols podíem jugar i córrer pels carrers amb els genolls pelats, els nostres jocs amb amagatalls i crits omplien aquella solitud.
Mentre, els grans continuaven llaurant, sembrant, collint; rítmicament, d'acord amb el canvi d'estació.
I els nostres ulls d'infants copsaven la immensa quantitat de sofriment i duresa que comportava la feina de pagès on tots vivíem en precari equilibri; somniant tramuntar la incerta llunyania d'aquelles muntanyes que ens envoltaven.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada