VELLES I BELLES

Recordo quan els de casa es van vendre l'antiga taula de noguer per una que podia estirar-se i tenia un vidre. Aquell canvi llavors per mi suposava modernitat i futur i m'agradava. És ara quan tinc una sensació de disgust per aquella pèrdua.

Tot el que envolta un lloc el defineix amb una gran varietat de formes que li dóna una personalitat pròpia. Ara, amb la globalització, perdem els referents diferenciadors i tot ens sembla igual. Cal tenir cura de preservar les coses velles i belles, ja que el que es perd es perd per sempre.

Així en els records, d'aquella infantesa que volia modernitzar-se amb nous projectes il·lusions i desitjos, hem d'aprendre a construir nous espais on vell i nou s'agermani perdurant en el temps i formant part de la memòria col·lectiva.

"De vez en cuando es bueno ser consciente de que hoy, de que ahora, estamos fabricando las nostálgias que descongelarán algún futuro"
MARIO BENEDETTI