Des de que no visc a Barcelona, sempre en aquesta diada de Sant Jordi, enyoro no poder ser-hi.
Aquest desig va acompanyat d'una sensació de no haver-ne marxat mai.
I m'agrada recordar aquelles passejades per les rambles, anant amunt i avall, omplint els ulls de mirades, de llibres. de roses i de petons.
Salut i, bona diada.
Es vesteix mossèn
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada