En aquest mar d'incertesa
arrisquen la vida sense rendir-se,
encara que tot sigui una trampa;
sentint el ressò de la brama
dels companys que han tocat fons,
l'esperança de viure no els deixa.
dijous, 27 d’octubre del 2016
UNA INUNDACIÓ A JAVA
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
l'esperança mai es perd, per negre que estigui
ResponEliminaL'esperança no els deixa... s'ho juguen tot.
ResponEliminaÉs l'única certesa: el mar d'incertesa.
ResponEliminaL'esperança potser és el que els mantindrà vius, però seria ideal que no s'haguessin d'enfrontar a aquesta incertesa.
ResponEliminacondensadament dius moltes coses i ben clares!
ResponElimina