Embogida de zel,
la terra mira el cel,
colrada d'anhel.
diumenge, 2 d’octubre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
blocs que segueixo
-
-
En la solitudFa 21 hores
-
-
-
-
Dinar de diumengeFa 4 dies
-
-
-
-
-
-
-
-
-
on són els déus?Fa 3 mesos
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Un any de haikus.Fa 2 anys
-
-
-
SORPRESESFa 2 anys
-
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
-
-
-
Operación retornoFa 4 anys
-
-
-
-
DecisionsFa 5 anys
-
-
-
-
AcomiadamentFa 6 anys
-
-
-
DENUNCIAFa 6 anys
-
-
-
-
-
DescriuFa 7 anys
-
La sang i els diesFa 7 anys
-
The CureFa 7 anys
-
-
Tesi v 0.02Fa 8 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Silenci, tot és il·lusori...Fa 9 anys
-
-
L'ALEX I ELS NENS POBRESFa 9 anys
-
-
SoledatFa 10 anys
-
-
Te olvidóFa 10 anys
-
-
CERVELL DIVIDITFa 10 anys
-
Els adéusFa 10 anys
-
-
I final.Fa 11 anys
-
-
-
-
-
-
-
-
Una nueva productoraFa 12 anys
-
-
sona i ressona el pianoFa 13 anys
-
-
-
festa i més festa...Fa 13 anys
-
-
-
Després de la letàrgia...Fa 13 anys
-
Nova adreçaFa 13 anys
-
-
.JPG)
.JPG)
Bravo, és una síntesi perfecta. Trobo que aquestss tres versos expliquen molt bé el quadre. M'encanta aquesta interpretació.
ResponEliminaEmbogida de cel
ResponEliminala terra sent el zel.
El llaurador la treballa.
brillant! en poc dius tant....
ResponEliminaespero veure complert l'anhel
ResponEliminaHas fet una participació molt original, Montse.
ResponEliminallaurar-la amb els anhels
ResponEliminabona descripció!
ResponElimina