Tothom qui hagi nascut a pagès, porta incorporat al seu ADN aquest: "ai" identitari mirant al cel. Sentint aquesta exclamació ja sabíem, que els núvols eren amenaçadors i malmetrien la collita.
Així creixíem, i apreníem a observar i entendre els canvis de la natura.
Cal dir que de tant en tant, sentíem com deien "ai" aquesta canalla, sempre estan als núvols.
I què? pensàvem nosaltres, als núvols s'hi viu bé.
dilluns, 16 de maig del 2016
NÚVOLS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
.JPG)
I tant que si viu bé! Jo no tinc pensat baixar-ne mai.
ResponEliminaEls pagesos són savis pel que fa a predicció meteorològica, i no es devien equivocar amb aquest 'ai'. Però si l'aplicaven a una personeta... no era per preocupar-se'n una mica?
ResponEliminaHi ha núvols tan bonics per estar... Qui voldria baixar-ne?
ResponEliminaEls de tempesta són diferents... Ens en volem protegir.
És un bon lloc per estar, viure-hi permanentment ja és una altra cosa.
ResponEliminaAferradetes!
Totalment d'acord, Montse...I que bonic era tot plegat, podent estar als núvols de tant en tant!!!
ResponEliminaPetonets.
Millor als núvols que a terra amb els peus molls.
ResponEliminaEstar als núvols és propi de poetes i filòsofs. Allà dalt els nostres pensaments són més elevats.
ResponEliminai tant llegint els núvol, el meu avi també ho feia !
ResponEliminaPenso que gairebé tots hem somiat alguna vegada amb estar en aquests núvols cotonosos, grans, imaginant que eren coixins molt acollidors. Encara que de vegades quan et deien, amb mala cara: "Estàs als núvols", no et feia molta gràcia
ResponEliminaTant llegir els núvols que els hereus s'hi sentien com a casa allà perduts
ResponElimina