dilluns, 16 de maig del 2016

NÚVOLS

Tothom qui hagi nascut a pagès, porta incorporat al seu ADN aquest: "ai" identitari mirant al cel. Sentint aquesta exclamació ja sabíem, que els núvols eren amenaçadors i malmetrien la collita.  
Així creixíem, i apreníem a observar i entendre els canvis de la natura.
Cal dir que de tant en tant, sentíem com deien "ai"  aquesta canalla, sempre estan als núvols.
I què? pensàvem nosaltres, als núvols s'hi viu bé.
a

10 comentaris:

  1. Peix16 de maig del 2016, a les 16:52

    I tant que si viu bé! Jo no tinc pensat baixar-ne mai.

    ResponElimina
  2. Sergi16 de maig del 2016, a les 17:02

    Els pagesos són savis pel que fa a predicció meteorològica, i no es devien equivocar amb aquest 'ai'. Però si l'aplicaven a una personeta... no era per preocupar-se'n una mica?

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas17 de maig del 2016, a les 11:04

    Hi ha núvols tan bonics per estar... Qui voldria baixar-ne?
    Els de tempesta són diferents... Ens en volem protegir.

    ResponElimina
  4. sa lluna17 de maig del 2016, a les 20:44

    És un bon lloc per estar, viure-hi permanentment ja és una altra cosa.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  5. M. Roser17 de maig del 2016, a les 20:48

    Totalment d'acord, Montse...I que bonic era tot plegat, podent estar als núvols de tant en tant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Garbí2417 de maig del 2016, a les 22:00

    Millor als núvols que a terra amb els peus molls.

    ResponElimina
  7. Consol20 de maig del 2016, a les 16:38

    Estar als núvols és propi de poetes i filòsofs. Allà dalt els nostres pensaments són més elevats.

    ResponElimina
  8. Elfreelang21 de maig del 2016, a les 14:46

    i tant llegint els núvol, el meu avi també ho feia !

    ResponElimina
  9. Alfonso Robles Motos29 de maig del 2016, a les 22:52

    Penso que gairebé tots hem somiat alguna vegada amb estar en aquests núvols cotonosos, grans, imaginant que eren coixins molt acollidors. Encara que de vegades quan et deien, amb mala cara: "Estàs als núvols", no et feia molta gràcia

    ResponElimina
  10. Rafel4 de juny del 2016, a les 17:57

    Tant llegir els núvols que els hereus s'hi sentien com a casa allà perduts

    ResponElimina