dimarts, 1 de setembre del 2015

ENDAVANT


Resistirem!
com la flor de paret,
que treu el cap i floreix
esperant les primaveres lliures.

Publicat per montse a 13:27
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Carme Rosanas1 de setembre del 2015, a les 16:27

    Tot i que es veuen petitones, crec que aquestes flors són trompetes de foc o gessamí de Virgínia. Com que trobo que tenen un nom poètic, n'inspiro en elle, en el teu poema i et segueixo.

    Serà el post del blog Via que seguirà al teu. Gràcies. Me l'enduc...

    Com trompetes de foc,
    que no cremen,
    que fan més bell l'instant.
    Així els somriures
    que volen ser lliures.

    ResponElimina
  2. Garbí241 de setembre del 2015, a les 18:30

    no serà fàcil mantenir la flor davant de tanta hostilitat....però es farà

    ResponElimina
  3. Consol1 de setembre del 2015, a les 19:29

    Cada dia en pensen una. Ens mantindrem tossudament alçats!

    ResponElimina
  4. sa lluna1 de setembre del 2015, a les 19:53

    Endavant que es pot fer!

    Aferradetes i mil somriures!

    ResponElimina
  5. M. Roser1 de setembre del 2015, a les 20:12

    Si ara ja floreixen, què no faran quan ens vegin somriure feliços...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Elfreelang1 de setembre del 2015, a les 20:50

    ben tornada! endavant !

    ResponElimina
  7. Núria Martínez (Bruixeta)2 de setembre del 2015, a les 9:56

    i naixeran noves flors...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)