diumenge, 21 de juny del 2015
CHICHÉN ITZÁ
Al bell mig de l'esplanada,
aquest temple silenciós
no es defensa ni s'amaga,
va passant els dies
vora els pous buits,
sedent de vida.
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tot passa, sobretot les persones, però ell continua allà. I continuarà.
ResponEliminaEstàtic... Observador de la vida...
ResponEliminasilenci...
ResponEliminabell silenci...
preciós Montse
ResponEliminaEls nostres avantpassats en van deixar uns monuments preciosos, com els teus versos...
ResponEliminaBon vespre.
ell immune, ens veu passar en la nostre curta vida.
ResponEliminaBen trobat, i millor dit!
ResponEliminaPer ell seguir aquí no ha estat un sacrifici...
ResponEliminaNosaltres ens anem, ell segueix passant el temps.
ResponEliminaAferradetes, nina!
espectador de luxe
ResponEliminamolt bon espectador
ResponElimina