dimarts, 4 de novembre de 2014

JOANA D'ARC

Dins d'aquest jardí afrodisíac, em sento atrapada per l'olor que desprèn, sacsejant-me el cor descompassat com un esclat de passió.
Amb el cap emboirat, els ulls fan pampallugues, mentre les cames leviten apunt de volar.  
En aquest estat diabòlic d'eufòria,
viatjo més enllà dels núvols i sento veus profètiques, anunciant un nou canvi.
Amb la llum del dia "el somni" es desperta, caminant
pel sotabosc empatxat de bolets.

8 comentaris:

  1. La Joana de la imatge fa cara de viure tot el que tu dius, i més!

    ResponElimina
  2. Per què els somnis sempre són més agradables que la realitat? Mecatxis!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. doncs ja només li cal collir alguns bolets al·lucinogens per acabar d'escoltar totes les veus

    ResponElimina
  4. aquest empatx de bolets no li ha sentat gens bé

    ResponElimina
  5. Com diu la Carme, relat poètic, amb imatges oníriques potents. I bell :)

    d.

    ResponElimina