Dins d'aquest jardí afrodisíac, em sento atrapada per l'olor que
desprèn, sacsejant-me el cor descompassat com un esclat de passió.
Amb el cap emboirat, els ulls fan pampallugues, mentre les cames leviten apunt de volar.
En aquest estat diabòlic d'eufòria,
viatjo més enllà dels núvols i sento veus profètiques, anunciant un nou canvi.
Amb la llum del dia "el somni" es desperta, caminant
pel sotabosc empatxat de bolets.
Em moc amb ritme
Fa 3 hores
.JPG)
.JPG)
La Joana de la imatge fa cara de viure tot el que tu dius, i més!
ResponEliminaPer què els somnis sempre són més agradables que la realitat? Mecatxis!
ResponEliminaPetonets.
doncs ja només li cal collir alguns bolets al·lucinogens per acabar d'escoltar totes les veus
ResponEliminaRelat poètic... Relat de somni.
ResponEliminaaquest empatx de bolets no li ha sentat gens bé
ResponEliminaMal pronòstic per la pobra Joana.
ResponElimina!! Pobra xicota...
ResponEliminaCom diu la Carme, relat poètic, amb imatges oníriques potents. I bell :)
ResponEliminad.