Nens i nenes, mirant aquesta aquarel·la viatjarem pel túnel del temps, mitjançant aquesta aplicació digital, acompanyats de la fada de cabells blancs.
Tota aquesta encesa de llum és per celebrar les noces del comte Ramon Berenguer del casal de Barcelona amb la princesa Dolça de Provença. La gent alçant els braços els saluda, al veure'ls passar lluint l'estol que els unirà durant més d'un segle compartint una llengua semblant, ben entenedora pels uns i els altres.
Escolteu com ens ho deia el gran poeta Frederic Mistral.
"Cent anys el català, cent anys el provençal,
ensems es van partir l'aigua i el pa i la sal".
m'ha agradat molt com ho has relligat amb la història i en Mistral!
ResponEliminaQue bonic!
ResponEliminaTé una màgia especial
Amb aplicació digital
I versos de Frederic Mistra.
T'aplaudeixo
Fins que les mans em facin mal...
He, he, he... M'ha sortit així , sense pensar...
m'agrada :)
ResponEliminaTrobo que has fet una interpretació molt original del quadre, m'agrada molt. Felicitats!
ResponEliminaNo sé com t'ha fet pensar aquest quadre amb la unió reial, però molt original!
ResponEliminaQue bonica que es aquesta llengua.
ResponEliminaTot per la llengua, t'ha quedat rodó.
ResponEliminaUna plaça per seguir mantenint la volguda trobada històrica.
ResponEliminaEl poeta Aribau encara anomenava llemosí al català.
ResponEliminaBonica i original interpretació d'aquesta pintura, m'agrada!
ResponEliminaAferradetes :)
M'ha grat la teva visió del quadre
ResponElimina