dijous, 19 de desembre de 2013

RUSLAVERY

-Que passi el següent.
-Mireu-lo, aquí està.
-Com goses ensenyar-me aquest nyiclis de mans fines.
-No us deixeu portar per les aparences, crec que si us el quedeu, fareu bé.
-Que t'empatolles, sembla que t'has venut l'enteniment, des de que per les nits t'arrambles amb aquelles meuques, no et reconec.
-Només us torno a repetir, que no us el deixeu escapar.
-Per quina raó t'he de fer cas? que carall té de bo.
-És una cosa que emociona, se'n diu poesia.
-Quina rucada, treu-me'l ràpidament del meu davant. I t'ordeno que mai més tornis a visitar la cabana de les bruixes. 

7 comentaris:

  1. Ui, això de la poesia sona molt malament, sembla un insult! hehe. Molt bo, Montse, No sap el que es perd ;)

    ResponElimina
  2. Doncs ara quedaré molt malament, però jo tampoc el voldria! La poesia no em serveix de gaire... Però la pensada del relat ha estat bona!

    ResponElimina
  3. Jo segur que l'agafo si es tracta de poesia, molt original!

    ResponElimina
  4. Molt original ...que mai perdem la poesia!

    ResponElimina
  5. Sinó sabia apreciar la poesia, millor que no se'l quedés, potser a algú altre el valoraria...

    ResponElimina
  6. Té raó. La poesia embruixa!
    No sap el que es perd el comprador...
    Bon relat.

    ResponElimina
  7. Una bona raó per a què els poetes cuidin més la salut si cal.

    ResponElimina