dimecres, 27 de novembre de 2013

RECORD



El cercle de la natura no s'atura,
sota aquesta olivera carregada de fruits,
la teva absència es fa present
i ens recorda que la vida continua
com així ha de ser.

6 comentaris:

  1. I l'olivera hi era abans que nosaltres i seguirà sent-hi després de nosaltres. No s'atura el cercle i nosaltres anem passant.

    ResponElimina
  2. Aquests moment en que se'ns fan presents els que ja no hi són, jo els visc amb un gran agraïment... és com si per uns instants més, se'ls fes la petita justícia de tenir-los al pensament un altre cop.

    Una abraçada, Montse.

    ResponElimina
  3. Tant importants que ens creiem les persones i la vida passa sense preguntar-nos mai cap a on.

    ResponElimina
  4. Tal com ha de ser i no cal que canviï.

    ResponElimina
  5. Les oliveres són com sentinelles del temps...Si n'han vist passar de vides aquests arbres de soques recaragolades...Un arbre emblemàtic.
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
  6. la vida segueix sí però sempre hi ha un record pels qui ja no hi són ( encara que de fet encara hi són presents quan els recordem)
    abraçada!

    ResponElimina