dilluns, 11 de novembre del 2013

ABSÈNCIA DE MIQUEL MARTÍ POL

Estimat Miquel:
El teu somriure ens convida
ara mateix a crear ponts de diàleg,
per fer possible el dret a decidir.
Amb tota aquesta germania de via
clamem al món l'anhel somiat
d'esdevenir un país petit i lliure.

Publicat per montse a 10:59
Etiquetes de comentaris:

7 comentaris:

  1. Pere11 de novembre del 2013, a les 13:35

    Lluny hi ha algú que et pensa
    i tu també recordes aquell rostre
    d’ulls expectants i llavis molls...

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas11 de novembre del 2013, a les 14:48

    Estimat Miquel, seguim llegint els teus versos, encara tenim molt i molt per aprendre d'ells.

    ResponElimina
  3. Garbí2411 de novembre del 2013, a les 19:46

    Ell va marxar, però ens va deixar feina de per vida.

    ResponElimina
  4. M. Roser11 de novembre del 2013, a les 20:36

    Ui, si en tenim de versos seus per llegir...No l'oblidarem pas mentre recordem els seus poemes.
    Bona nit, Montse.

    ResponElimina
  5. Relatus12 de novembre del 2013, a les 17:00

    Moltes de les seves frases s'han convertit en himnes. Sempre viurà entre nosaltres

    ResponElimina
  6. Elfreelang16 de novembre del 2013, a les 14:10

    bon record poema homenatge!

    ResponElimina
  7. Rafel16 de novembre del 2013, a les 19:28

    Tot és possible i tot s'està fent, desitjo.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)