Un recull de peces. que resisteixen el desgast del temps, vestint-se de records.
dilluns, 11 de novembre del 2013
ABSÈNCIA DE MIQUEL MARTÍ POL
Estimat Miquel:
El teu somriure ens convida
ara mateix a crear ponts de diàleg,
per fer possible el dret a decidir.
Amb tota aquesta germania de via
clamem al món l'anhel somiat
d'esdevenir un país petit i lliure.
Lluny hi ha algú que et pensa
ResponEliminai tu també recordes aquell rostre
d’ulls expectants i llavis molls...
Bona tarda Montse.
Estimat Miquel, seguim llegint els teus versos, encara tenim molt i molt per aprendre d'ells.
ResponEliminaEll va marxar, però ens va deixar feina de per vida.
ResponEliminaUi, si en tenim de versos seus per llegir...No l'oblidarem pas mentre recordem els seus poemes.
ResponEliminaBona nit, Montse.
Moltes de les seves frases s'han convertit en himnes. Sempre viurà entre nosaltres
ResponEliminabon record poema homenatge!
ResponEliminaTot és possible i tot s'està fent, desitjo.
ResponElimina