De sobte un cop d'aire fred a la cara, la fa tocar de peus a terra, com les fulles que va trepitjant, mentre continua caminant amb el vell abric arrapat al cos. Només ella sap, que ha viscut un instant primaveral,
enmig d'aquest ambient tardoral.
dilluns, 18 de novembre del 2013
ESMORZAR AMB DIAMANTS I TARDOR.
És jove, i davant de l'aparador es deixa enlluernar per la brillantor de tots aquests diamants, que la transporten pel camí dels somnis, despullant-la de tota la roba gastada, per vestir-la amb aquesta joia que li acaricia la pell, i la treu del seu estat marginal.
De sobte un cop d'aire fred a la cara, la fa tocar de peus a terra, com les fulles que va trepitjant, mentre continua caminant amb el vell abric arrapat al cos.
Només ella sap, que ha viscut un instant primaveral,
enmig d'aquest ambient tardoral.
De sobte un cop d'aire fred a la cara, la fa tocar de peus a terra, com les fulles que va trepitjant, mentre continua caminant amb el vell abric arrapat al cos. Només ella sap, que ha viscut un instant primaveral,
enmig d'aquest ambient tardoral.
Un instant de primavera que l'ajudarà a encarar el fred hivern. Tots necessitem trobar els nostres petits instants, siguem joves o vells.
ResponEliminabreu i intens! tota la joia de la joventut en un moment primaveral molt bo!
ResponEliminaJo en canvi seria més de buscar tardors a la primavera, però ara el vent fred i la pluja no ens despisten de la tardor, per més joies que hi hagi.
ResponEliminaEl temps està boig.
ResponEliminaEls petits somnis ens poden transportar allà on volem, només que no ens hi podem quedar.
ResponEliminaUn instant de somni... a vegades dóna molta força...
ResponEliminaTant de bo el somni es compleixi... o almenys pugui sortir de la marginalitat. Un relat tendre i tristoi
ResponEliminaté sort de poder viure un instant primaveral dins la tardor, conceptes que ja no existeixen des que només tenim hivern i estiu.
ResponEliminaSón necessaris aquests "instants primaverals" per sortir de la dura realitat.
ResponEliminaAferradetes!
Potser l'ajudarà aquest instant de somni, perquè al cap i a la fi, són luxes prescindibles.
ResponEliminaTot i que de vegades, una il·lusió et pot fer oblidar per un instant, una vida de penúries...
Petonets, Montse.
Somnis que ajuden a tenir els peus a terra.
ResponEliminaQuan passen aquests instants, s'han de capturar al vol! M'agrada la teva interpretació, Montse.
ResponEliminaHaurien de poder guardar aquest instants en una caixeta, i agafar-los quan es necessiten.
ResponElimina