dilluns, 11 de novembre del 2013

ABSÈNCIA DE MIQUEL MARTÍ POL

Estimat Miquel:
El teu somriure ens convida
ara mateix a crear ponts de diàleg,
per fer possible el dret a decidir.
Amb tota aquesta germania de via
clamem al món l'anhel somiat
d'esdevenir un país petit i lliure.

7 comentaris:

  1. Lluny hi ha algú que et pensa
    i tu també recordes aquell rostre
    d’ulls expectants i llavis molls...

    Bona tarda Montse.

    ResponElimina
  2. Estimat Miquel, seguim llegint els teus versos, encara tenim molt i molt per aprendre d'ells.

    ResponElimina
  3. Ell va marxar, però ens va deixar feina de per vida.

    ResponElimina
  4. Ui, si en tenim de versos seus per llegir...No l'oblidarem pas mentre recordem els seus poemes.
    Bona nit, Montse.

    ResponElimina
  5. Moltes de les seves frases s'han convertit en himnes. Sempre viurà entre nosaltres

    ResponElimina
  6. Tot és possible i tot s'està fent, desitjo.

    ResponElimina