L'ahir i l'avui ...
L'orfandat d'aquests nens del carrer em descobreix la meva soledat.
Atret per aquesta imatge de complicitat, la gana se'm distreu i percebo una precària seguretat que em reconforta.
Per un instant, somric agraït.
Plou, em sento xop
Fa 3 hores
.JPG)
.JPG)
Si serveix de consol, ja és alguna cosa. No sembla que aquests nanos ho estiguin passant massa malament.
ResponEliminaTenir un alè per somriure encara ja és molt dins el res.
ResponEliminaUna mica trista, la gana, o més aviat molt, però amb somriure final...
ResponEliminaPenso que molts hauríem de somriure agraïts, si ens comparem amb la pobresa que fa que el món sigui més trist...També penso que no estan pas massa trists aquests vailets...La veritat és que Murillo reflecteix en els seus quadres, una pobresa amable...
ResponEliminaNo sé si quan hi ha gana pot haver-hi reconfort... fora de la literatura
ResponEliminaqui no es consola és que no vol, sospito que el teu contundent microrelat s'ha de llegir bé.....complicitat i consol en veure que almenys hi ha dos vailets que poden menjar ....la solidaritat dels mes pobres
ResponEliminaCompartir el poc que es té, en companyia, ja és un pas.
ResponEliminaCurt però m'ha agradat.
ResponEliminaUn poema molt encertat, etern en la seva plasticitat, una imatge que sempre repetim, mani qui mani. Sort en tenim de la poesia.
ResponEliminaHauríem de somriure, ser agraïts pel que tenim i la millor manera és compartir amb els que no tenen la nostra sort.
ResponEliminaAferradetes!
amistat, un bonic motiu per celebrar...
ResponEliminasI, UNA MIRADA TRISTA, però un acte dolç...
ResponElimina