divendres, 17 de maig del 2013

RELATIVITAT


Hi ha dies que el temps se't trenca, els pensaments queden atrapats sense esperança, com les busques d'un rellotge espatllat.
Veus continuar la vida al teu voltant, mentre tu, en aquest estat de vida en precari equilibri, anheles el benestar perdut. El present és insuportable dins d'aquest cau ple d'inseguretat, no hi veus futur.
Voldries inventar-te una revolta, per poder viure en un paradís de somnis i creure en la màgia que ho fa moure tot, com aquell conte que acaba bé.
De sobte sense pensar-t'ho, comences a pujar i baixar escales, obrint de bat a bat portes i finestres, perquè es renovi l'aire i entri l'alegria, que ja fa massa temps passa de llarg d'aquest lloc difuminat i sense color.

16 comentaris:

  1. És important no quedar-se quiet, encara que el nostre món sigui tan anodí com el que es mostra a la imatge.

    ResponElimina
  2. El difícil és fugir d'aquest recorregut impossible de pujades i baixades que aparentment no té sortida.
    Cal somiar ... tot és possible amb optimisme i esforç.

    Bona tarda Montse.




    ResponElimina
    Respostes
    1. A la vida tot és relatiu...És important saber mantenir l'equilibri i que dar-se sempre al terme mig, que sol ser el del sentit comú.
      Això sí, que entri l'aire i l' alegria i que arreu brillin els colors...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  3. M'identifico amb aquesta sensació de caos que tan bé descrius, Montse. Molt ben lligada amb el retrat que segons com pot semblar realment angoixant.

    ResponElimina
  4. La qüestió és moure's encara que el camí no porti enlloc.

    ResponElimina
  5. Hem d'obrir portes i finestres, qui sap si l'aire que entri ens portarà per nous camins.

    M`ha agradat molt com ho has explicat!

    Aferradetes.

    ResponElimina
  6. M'ha agradat molt aquest relat tan angoixant, amb el petit bri d'esperança del final.
    Molt ben escrit!

    ResponElimina
  7. ben narrat! un somni.....que entrin aires nous!

    ResponElimina
  8. M'encanta el final. M'has fet visualitzar l'imatge en colors vius.

    ResponElimina
  9. Impressionant relat. Molt colpidor, molt real de situacions on ens hem sentit tots. L'esperança de saber que hi ha un moment que comences a obrir finestres, a anar amunt i avall, és molt gratificant. I no l'hem de perdre.

    ResponElimina
  10. Bon relat! Ben descrit l'estat de molts.

    ResponElimina
  11. Això ens passa a tots, però el més difícil és expressar-ho com ho fas tu...

    ResponElimina
  12. Crec que molts ens identifiquem amb el teu relat, Montse... molt ben lligat.

    ResponElimina
  13. Hi ha molta feina en aquest edifici, però ja cal obrir portes i finestres de bat a bat.

    ResponElimina
  14. La llum i l'aire nou, sens dubte, faran el miracle de donar nova vida a aquest lloc inquietant.

    ResponElimina
  15. Hi ha qui diu que el passat ja no existeix i el futur no se sap si existirà per aixó l'únic que existeix de debó és el pressent i és elque s'ha de viure.

    ResponElimina