dijous, 20 de juny del 2013
LUNCH ATOP A SKYSCRAPER.
Enfilats dalt la bastida, respirant aire fresc, són com nens grans, rient-se de les normes i vivint il·lusionats.
Malgrat tot, trobar l'espai de llibertat és justament la solució als cercadors de tendències, per inspirar-se i captar idees creadores de nous estils de vida.
Etiquetes de comentaris:
relats conjunts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amb la por que em faria ser aquí dalt i tu encara aconsegueixes que em facin una mica d'enveja... :DDDD
ResponEliminaEspai de llibertat, paraules màgiques... per a fer tantes coses...
Un estil de vida al que no sé jo si podria adaptar-me...
ResponEliminaHi ha estils de vida que són una mica perillosos. Ara que si ells se senten més lliures així...
ResponEliminaFins i tot amb un text tan maco i positiu... la imatge em segueix fent vertigen!! ;-))))
ResponEliminaAra bé, m'agrada la teva interpretació... me la quedo! ;-))
Riure de les normes és quasi bàsic per sobreviure al món actual.
ResponEliminaLa vida és per als atrevits, diu una amiga meva. Jo no ho sóc tant però trobar espais de llibertat sempre és bo. M'agrada el tomb que li has donat a la imatge, Montse.
ResponEliminaTot el que dius seria impossible per mi. El vertígen no em deixaria gaudir de la llibertat ni de res!
ResponEliminaTrobar un espai de llibertat és la nostra fita, però potser el podem trobar a menys alçaria i al cap i a la fi, tampoc estan sols, si busquen el seu espai...
ResponEliminaBona nit, Montse.
M'agrada la idea de trobar un espai de llibertat, però a aquestes alçades a mi em trobarieu morta! :)
ResponEliminaAferradetes!
Dona, vist així... potser amb un bon arnés m'ho plantejaria. Tot sigui per la llibertat!
ResponEliminaDoncs mira, és una altra manera de veure el món, sí...
ResponEliminaLlibertat és arriscar, però en aquest cas un pèl massa.
ResponEliminamolt d'optimisme s'hi respira per allà dalt si hi poden trobar espais de llibertat.
ResponEliminaUn punt de vista innovador el teu! bona revetlla!
ResponEliminaLlibertat, llibertat, damunt de la biga? No sé.
ResponEliminaSort que passo bastant de les noves tendències i estils de vida. Si m'agraden, bé, xò si no, passo completament. Hi ha tantes maneres de sentir llibertat...
ResponEliminaLlibertat potser n'hi ha ... però espai molt poc.
ResponEliminaDéu meu, quin vertigen!!
Bona tarda Montse :)