dimarts, 12 de març del 2013

COTLLIURE



Vora la mar
llàgrimes salades
conserven el record
del poeta caminant.

Publicat per montse a 15:08

7 comentaris:

  1. Carme Rosanas12 de març del 2013, a les 15:28

    Quin preciós poema a Cotlliure i a Machado!!! M'encanta!

    ResponElimina
  2. El porquet12 de març del 2013, a les 15:39

    I jo que encara no he anat mai a Cotlliure. A veure si ara que ja s'apropa el bon temps poso fi a aquest deute etern!

    ResponElimina
  3. C.B.12 de març del 2013, a les 15:39

    I quin lloc tan idíl·lic per un exili, i tan trist per una mare que no pot suportar el dolor de la pèrdua del fill.

    ResponElimina
  4. Anònim12 de març del 2013, a les 20:20

    El poeta fent camí
    en caminar
    sobre la mar

    ResponElimina
  5. M. Roser12 de març del 2013, a les 20:27

    Un lloc preciós perquè descansi Machado, el poeta que ens diu que fem camí tot caminant...
    Quatre versos ben bonics, per recordar-lo.

    ResponElimina
  6. Rafel12 de març del 2013, a les 20:47

    I el vent servarà el record i escamparà els versos.
    Com va dir el gran Jordi Barre: Cotlliure sempre serà Cotlliure.

    ResponElimina
  7. Garbí2412 de març del 2013, a les 22:55

    Si són d'emoció, benvingudes siguin.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)